28/04/2013 - Vilatrail

Un descans a l'arribada (Foto: Aurea Loire).

Vilatrail: 19 km i uns 1900 m. de desnivell acumulat.

01:54:51

23/03/2013 - Raid Aventura XPerience Caldes de Malavella

El terreny per on hem jugat. (Foto Limit Zero)

En Jaume em passa a recollir per casa i ens apropem fins a Caldes de Malavella on participarem com equip d’aventura en el raid Aventura XPerience Caldes de Malavella, el primer raid de la lliga que ha muntat la gent de Limit Zero.

Després d’agafar pitralls i llibre de ruta comencem els preparatius. Les diferents seccions del raid estan formades en forma d’estrella per lo que tindrem un punt central on deixarem tot el que ens caldrà durant el raid per anar fent les diferents proves. Acabem d’enllestir tot el necessari i correm per entrar en la zona d’aïllament i escoltar el briefing previ al raid.

Sortida.

Comencem amb una cursa a peu per reconèixer una mica el terreny. Orientació urbana buscant punts determinats sobre el que ens fan preguntes i que anem responent sobre el mateix mapa.

Tornem al punt central, canviem de mapa i encetem la pròxima secció, un trekking pels voltants de Caldes. En Jaume i jo ens anem passant el mapa per fer orientació però cada vegada que tinc un dubte he de demanar-li que em doni un cop de ma (avui he après una mica més gràcies a ell).

Arribem de nou al punt central i fem la prova de tir amb arc. La meva primera fletxa queda clavada al terra i una mica més enllà d’on està la diana. Amb la segona aconsegueixo tocar la diana però no faig res de bo. Tira en Jaume i encara que amb la primera no té més sort que jo, amb la segona aconsegueix apropar-se una mica al punt central i ens portem una rebaixa d’uns minuts sobre el temps final.

Canviem de nou de mapa i aquesta vegada si que li dic a en Jaume que s’encarregui de l’orientació. Lo de la bici no ho porto massa bé i si a més a més de pedalar he d’anar mirant el mapa, no farem res de bo. En Jaume em va portant i jo m’arrossego darrera. Tenim un moment de crisi quan m’adono de que he perdut la fulla de ruta però en poc més de tres minuts aconsegueixo recuperar-la i seguim. Arribem a la punta del mapa per marcar la primera fita i ens apropem a la segona per començar la prova d’orientació específica. Aquí si que de nou fem torns amb el mapa i la brúixola i anem trobant totes les fites. Tornem a les bicis, deixem el mapa de l’orientació especifica i sortim disparats a per el següent punt de control. Una vegada trobat, i després d’una mica més de bici, entrem a la següent prova, el golf. Em donen un pal i una pilota (jo només he jugat un parell de vegades al minigolf en la meva vida...i no guanyava mai) faig com tres o quatre intents abans no toco la piloteta i surt disparada uns 30 metres. Vaig a per la segona i aquesta vegada si que la pillo bé i cau passats els 90 metres. En Jaume fa dos tirades força bones i tot plegat guanyem 20 minuts de rebaixa sobre el temps total. Tornem de nou a les bicis. Jo cada vegada vaig més petat i ja només em preocupo de seguir en Jaume que em va esperant mentre mira el mapa.

Tornem de nou al punt central, fem un altre canvi de mapa i comencem la secció d’espeleologia. Jo he començat el raid una mica cagat perquè l’idea de fer de hobbit en un forat a terra no em feia molta gràcia però a aquestes alçades, amb lo petat que vaig, ja no tinc forces per preocupar-me. Marquem una primera fita en mig de Caldes i la següent ja ens obliga a fer espeleo. Per sorpresa nostre i d’un altre equip amb el que coincidim a l’entrar en la “cova en la que hauríem d’anar de genolls” sembla l’entrada a un túnel del clavegueram de Caldes. Uns 200 metres caminant de genolls, amb variacions entre un terra de pedres que carden els genolls i aquell fanget de llac que s’escapa entre els dits de les mans. Aigua pudenta, porqueria i per sort per mi, un frontal que no em deixa veure més d’un metre de distància. Tenim un moment de crisi quan en Jaume perd la fulla de ruta però la trobem després de buscar-la a palpentes entre el fang. A poc més d’uns 30 metres de la sortida marquem una fita i una altre ja a la mateixa sortida, en un forat que per sort meva és en Jaume el que es fica dintre. Sortim de nou al carrer, enfangats i amb una pudor que ja no ens abandonarà fins l’hora de la dutxa.

D’aquí ens apropem al camp de futbol a on s’ha de fer el ràpel. Ens posem d’acord amb en Jaume i decidim que el faré jo. Pujo a una de les torres de llum del camp per les escales, marco la fita que hi ha a dalt i baixo amb un ràpel sense cap problema. Tornem al punt central. Una altre canvi de mapa, una altre secció, l’última. Geocaching. Ens donen un mapa i les coordenades de 4 fites. L’única fita que s’ha de marcar és la cinquena i les coordenades estan amagades amb cada una de les 4 fites anteriors. Anem a buscar la primera i la trobem sense problema. Arribem al punt a on hauria d’estar la segona i ens trobem amb una pila d’equips buscant-la. Donem amb el punt exacte però sembla que la fita ha desaparegut. Anem a per la següent que també trobem sense masses dificultats. Allà parlem amb un de l’organització sobre la desaparició de la segona pista però no ens pot ajudar. Donem la proba per impossible però marquem la quarta i tornem cap a l’arc de la meta.

Just entregada la fulla de ruta a en Jaume li comenten que les coordenades que ens falten tampoc son les més importants així que recuperem la fulla de ruta i tornem a sortir tot lo ràpid que podem per anar a buscar la cinquena fita, la important. Amb més sort que orientació acabem trobant-la, marquem i tornem a la línia de meta. Dutxeta, relax i un bon àpat. Ens ajuntem amb en Jesús que ha vingut amb un amic de Vilassar i amb dos nois més amb els que ens hem estat trobant durant el raid.

Es fa el repartiment de premis. Van cridant a tots els participants des de l’últim fins endavant i el nom del nostre equip no surt...fins que quan criden als tercers, ens aixequem per recollir el premi.

Gràcies Jaume, per la paciència, per tirar de mi, per ensenyar-me, per fer-me pujar al podi i per fer-me gaudir d’un dia de raid.

24/02/2013 - Marina Trail

Baixada del Serviol (Foto: Míriam Bescós).

Taymory Marina Trail: 19 km i prop de 1000 m. de desnivell positiu.

01:54:56

15/12/2012 - Rogaining de les Fonts d’Argentona

És l’última activitat de l’any. Aquesta vegada l’Enric s’ha animat i fem equip Grecian2000 per participar en la rogaining que organitza el club Oros Orientació a Argentona.

Ens trobem amb en Jaume, la Cris, en Jordi i la Iol que fan equips mixtes i després de xerrar una estoneta donen la sortida.

Recollim el mapa i comencem a córrer ple de dubtes. El lloc és molt guapo i ja pensem en fer-hi una visita amb més calma. Pel que fa a la nostra orientació...és, entre dolenta i pèssima. Ens costa moltíssim trobar les fites.

Arribem a la meta, encara que amb molts pocs punts i els últims de la nostra categoria, molt contents ja que la sessió de tres hores que acabem de gaudir ens ha ensenyat una mica més, hem après algun truc nou i hem fet un bon entrenament.

18/11/2012 - III Rogaine Serra del Corredor

Fran, Pere, Sebas, Núria, Jordi, Jaume, Salva...nomès uns quants de tots els que vem participar.

Un altre diumenge que toca matinar. En Jaume em passa a recollir, passem a buscar en Pere i pujem cap a Dosrius on ja ens està esperant en Jordi, el meu company d’equip. Participem en la III Rogaine Serra del Corredor que monta el Club Esportiu d’Orientació Oros.

Fem inscripció, ens preparem ràpidament i ja entrem a la zona d’aïllament on ens trobem a uns quants coneguts més. Fa fred, plou i no sembla que el dia vagi a millorar molt. Xerrem una estoneta i de seguida ens reparteixen el mapa. Amb en Jordi ens posem a traçar la nostra estratègia. Els dos estem d’acord en l’itinerari a seguir, encara que davant dels dubtes el deixo a triar a ell, que per això te molta més experiència que jo en aquestes probes.

Sortida.

Ens desitgem sort amb la resta de coneguts que hi participem i sortim a la carrera cap a la primera fita triada. Al poc de sortir la pluja ens dona una treva i fins i tot hem de parar un moment per treure’ns algo de roba, comencem a entrar en calor. Trobem la fita i seguim trobant-ne d’altres a mida que anem seguint l’itinerari triat. Els dos portem mapa i encara que en Jordi porta la veu cantant jo vaig comprovant que de moment també vaig encertant la situació de les fites.

Van passant les hores i començo a sentir el cansament. Cada vegada em perdo més mirant el mapa i m’he de fiar més d’en Jordi que va fresc com una rosa. Passades les 4 hores fem una parada tècnica i sobre el mapa triem la millor manera de començar amb la tornada. Mengem una mica i tornem una altre vegada a trotar muntanya amunt i avall en busca de les següents fites. Sobre les 4:30 les cames em comencen a avisar de que no volen seguir i necessito pendre un gel de glucosa per poder tirar. En molt poca estona ja torno a estar bastant millor i encara que amb les cames força tocadetes i que soc incapaç de veure res sobre el mapa puc seguir el ritme d’en Jordi. Finalment, 5:50 h. després de pendre la sortida, arribem a la línia de meta.

Al poc d’arribar ens trobem amb en Jaume i en Pere. Xerro amb en Fran i també paro un moment a saludar a en Hamlou, Rafa i Ciro (als que coneixeré després) i segueixo trobant gent. Em despedeixo d’en Jordi que torna cap a casa i marxo a fer una dutxa que encara que amb aigua freda, s’agraeix bastant. Al sortir, espero en Jaume i anem cap a la zona on serveixen el dinar.

Allà  tinc el regal de trobar-me la Txell, que ens ha vingut a saludar a tots i portar-me plat i got per poder recollir el dinar.

Dinem tots plegats, Txell, Jaume, Hamlou, Rafa, Ciro.Fem dutxeta i anem saludant i xerrant amb una pila d’amics i coneguts.

Enllestit l’àpat i com que el fred no fa que sigui molt agradable allargar el dia, decidim tornar cap a casa a descansar una miqueta.

Estic rebentat, m’ho he passat genial, he gaudit d’un gran company i he conegut gent nova i molt maca...un gran dia!!. 

03/11/2012 – Open Raid X-Race Montsant

Grecian2000 en busca de la fita perduda.

Últim raid de Naturetime per aquest any. L’Enric i jo (equip Grecian2000) participem a l’OpenRaid X-Race Montsant.

Com les altres vegades, matinem, carreguem furgo i carretera. Arribem a Ulldemolins, on se celebra el raid. Passem a fer les verificacions i ens posem a preparar tot el necessari. Al mateix pàrking ens trobem amb en Jaume i en Xavi (que substitueix la Txell, baixa per esguinç de turmell), a en Jordi i al Komando Cerveza, Jota i Jesús. Petem la xerrada una estoneta i ja ens apropem fins l’arc de sortida per escoltar el briefing.

Sortida.

Recollim el mapa. La primera secció és un trekking. Decidim l’estratègia i ens posem en marxa. No anem malament del tot, però notem que encara ens falten moltes taules en orientació i tardem molt més del necessari en anar trobant les fites. Un parell d’elles se’ns reboten més del que ens podem permetre i acabem per abandonar-les per arribar dintre del temps de tall a la següent secció, la de BTT.

Quan arribem, l’Enric no fa molt bona cara, no es troba massa bé. Parem un moment i aprofita per anar al bany. Sembla que la cosa no millora, però no es vol rendir encara. Agafem les bicis i sortim per un corriolet de pedra. Arribem a la primera fita i l’ Enric està pitjor. Vomita i torna a amagar-se entre els matolls per seguir extraient coses per altres forats. Quan torna, el pobre no fa gens bona cara però li fot un parell de collons i no es dóna per vençut. Decidim no abandonar però sí que marcarem únicament els punts de control obligatoris i intentarem acabar el raid.

Travessem el riu en tres o quatre ocasions. Els peus xops segur que no ajuden al pobre Enric. Creuem Ulldemolins. Marquem el punt de control on començava la secció d’orientació urbana i ens saltem la prova. Seguim amb les bicis. L’Enric no tira i ha de baixar de la bici i anar caminant. Una pujada asfaltada, no massa dura però si cansina, ens deixa en el proper punt de control. Aquí comença la secció d’orientació específica. Sembla que l’Enric, amb el gel que li he donat, s’ha recuperat una mica. S’anima i mirem de fer alguna de les fites de l’orientació específica. En trobem un parell però se’ns fa tard i encara hem de tornar.

7:30 h. després de la sortida creuem l’arc d’arribada. No hem fet res de profit però estem força contents, hem aconseguit acabar el raid, tot i que l’Enric no ha tingut el seu millor dia.

Mentre esperem el repartiment de premis, ens trobem amb la resta de la gent. Petem la xerrada una estoneta i fem plans per properes proves. En Jaume i en Xavi acaben en primera posició. Després tornen a pujar per recollir els premis del tercer lloc de la general.

Ens acomiadem i tornem cap a casa. Com sempre, contents de passar un dia fent el cabra i amb moltes ganes de tornar a repetir.

08/09/2012 - Burriac Atac!

Un moment de la cursa molt a prop del Castell de Burriac.

Ja fa uns quants anys que la Burriac Atac! se celebra a casa nostra. De fet, l’organització de la cursa és del Piri i, com que aquest any que no he estat escalant, entre d’altres coses, he sortit a córrer, em venia molt de gust provar una cursa de muntanya, la meva primera.

La Txell i jo arribem a la plaça de l’ Ajuntament de Vilassar de Mar. Ella desapareix amb els seus compis d’entrenaments (els piritrails). Jo em trobo amb en Zombi, en Gordo, l’Aleix i en Nacho i petem la xerrada una bona estona fins poc abans de prendre la sortida. En Nacho i l’Aleix tiren cap endavant per buscar una bona posició de sortida mentre en Gordo, en Zombi i jo ocupem les últimes posicions...no crec que hi hagi més de 10 o 15 persones darrere nostre.

Sortida.

La massa de gent es comença a moure i sortim passejant abans no podem trotar una mica. La veritat es que és força emocionant i els carrers estan plens de gent animant-nos. Lentament el grumoll de gent es comença a estirar. En Zombi i jo deixem en Gordo enrere i comencem a avançar poc a poc. A l’alçada del cementiri ja podem córrer una miqueta i seguim avançant gent, intentant guanyar unes quantes posicions abans no ens trobem els taps que es faran a la pujada del Turó de l’ Infern.

Deixo enrere en Zombi i ja en els corriols que porten als peus del Turó de l’ Infern em trobo amb la Txell i en Fran. Creuem quatre paraules, ens animem mútuament i segueixo la meva cursa en solitari. Evidentment, a la pujada del Turó de l’ Infern es fa un tap i pugem caminant. Fins i tot hem de parar en més d’una ocasió. Una vegada a dalt, control de cursa i avituallament abans de començar la baixada.

A partir d’aquí avanço posicions fins la pujada al Castell de Burriac on una altra vegada el tap de gent ens fa  pujar caminant. Conquerit el Castell, pròxim control i un altre avituallament. De nou una baixada durilla i força ràpida. A partir d’aquí perdo una mica la noció del temps i d’on estic. Només veig gent corrents a qui vaig avançant, les llumetes de tot el circuit molt ben senyalitzat i una pila de persones, de voluntaris, en els llocs menys imaginables, animant-nos quan passem...això s’agraeix moltíssim.

Una barreja de baixades infernals, alguna pujada i el regal d’algun tram més o menys recte, una bogeria de salts perillosos entre les pedres, d’avançaments entre els marges dels corriols i petjades frenètiques, m'apropen, cada vegada més, a la línia de meta.

Arribem a Cabrera i queda una última pujada que es fa interminable i molt dura. A partir d’aquí ja només queda la baixada fins la platja.

Foto de meta.

Les cames que fins ara no s’han queixat gens, comencen a patir rampes. De fet, tota la baixada la faig amb aquella sensació que en un moment o un altre qualsevol de les dues cames s’acabaria enrampant. Baixo el ritme, intento estirar-les cada vegada que faig una passa i aconsegueixo acabar la prova esprintant i creuant el caminet fet de torxes que em porta a l’arc d’arribada.

Estic emocionat, he aconseguit acabar la meva primera cursa i he gaudit molt.